Patrimoni Gencat ens diu que la comtessa Ermessenda, l'any 1094, llegà al monestir de Sant Feliu de Guíxols béns situats en aquesta parròquia de "Santi Cipriani de Aliis".
El 1359 consta que Sant Cebrià dels Alls tenia 28 focs i pertanyia a Gilabert de Cruïlles, poc temps més tard, anys 1365-70, figura sota el mateix domini i amb 38 focs. La parròquia és de masies disperses per les Gavarres, a les rodalies del Puig d'Arques, el punt més elevat de la serra. Avui és pràcticament desabitada. vora l'església hi ha l'edifici dit "el castell" i la rectoria datada el 1680 a la llinda d'una finestra. En abandonar-se el culte a l'església es traslladaren alguns objectes i peces que contenia a l'església de Sant Martí de Romanyà d'Empordà on es guarden des de fa alguns anys: els batents de fusta de la porta amb elements decoratius de forja, una campana datada el 1590 i un banc amb una llarga i interessant inscripció pintada al dors del respatller.
Quan a la descripció explica que és un edifici d'una sola nau amb capçalera carrada, sense absis diferenciat. La portada és al mur de migdia, d'arc de mig punt adovellat. Sobre aquest mateix costat hi ha una espadanya de tres pilastres sense arcs. Al mur de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada. L'edifici és cobert amb volta apuntada i seguida, l'interior és remolinat. Hi ha dues capelles laterals i la sagristia que són afegitons tardans. El parament és de carreus escairats de granit.
L’edifici ha estat objecte de ‘recuperació’ per part de la ciutadania.
http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2015/09/20/lesglesia-sant-cebria-dels-alls/744377.html
http://www.forallac.cat/index.php/component/content/article/292-taller-delaboracio-tradicional-de-rajols-a-la-rajoleria-del-mas-frigola-5-i-6-i-12-i-13-de-setembre
https://totbisbal.com/entrevistes/cebria/
un enllaç als goigs d’aquesta església :
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/09/goigs-sant-cebria-ermita-de-sant-cebria.html
Catalunya comptava al cens de 1497 amb 52.474 focs – no hi ha un nombre exacte de persones associades al concepte’ foc’, que aniria entre les quatre persones com a mínim, i les set persones con a màxim.
Costa d’entendre – de fet confesso que no ho entenc – com aquell petit nombre de persones, amb mitjans molt limitats, i sense cap ajut de la tècnica, eren capaços d’aixecar i mantenir aquests grans edificis, que avui amb una població que supera llargament el 7.000.000 milions de persones – malgrat la sortida massiva provocada per l’espoli fiscal del REINO DE ESPAÑA – amb gran disponibilitat de mitjans, i comptant amb els avenços de la tècnica, el patrimoni històric i artístic de Catalunya se’ns desfà entre les mans.
Emulant el llibre del Deuteronomi direm :
“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."
“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."
No hay comentarios:
Publicar un comentario