ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE RUPIT.OSONA

El Tomàs Irigaray Lopez publica una fotografia de la façana l’església parroquial de Rupit, a la comarca d’Osona.

Patrimoni Gencat ens diu , edifici planta de creu grega amb capelles obertes als extrems dels braços transversals. Al centre de la creu s'eleva la cúpula el•líptica amb una llanterna també el•líptica. Al primer pis hi ha el cor. És coberta en volta de canó i el presbiteri és marcat per tres graons. Dos portals motllurats s'obren en aquest indret, un a cada costa. Als peus s'hi obre una finestra rectangular i una capella lateral a cada costat del portal. Al llarg del mur de la nau hi ha una imposta d'estuc. A les petxines de la cúpula hi ha pintures amb la representació dels quatre evangelistes. La resta està decorada amb estucs i greques. La façana es troba al mur de ponent i té un portal rectangular motllurat decorat amb unes volutes i una fornícula amb petxina, sense imatge, al centre. Al damunt s'obre una finestra quadrada amb els angles escairats i un petit òcul. La part superior és semicircular i coronat per uns cossos piramidals amb esferes. A l'extrem nord-est s'eleva un campanar de planta octogonal amb finestres d'arc de mig punt i rematada amb balustrada.

Foto del interior de J.Contijoch

Sant Miquel de Rupit va néixer com a sufragània de l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Fàbregues de la que depengué fins l’any 1878. Aquest nucli de població, lluny de Sant Joan de Fàbregues, es creà vers els segles XIII-XIV degut a la situació privilegiada del castell de Rupit i els nobles allí establerts. Així es creà la nova església parroquial que des de 1330 tingué un sacerdot beneficiat. Amb el creixement demogràfic de la vila vers els segles XVII-XVIII es reformà i s'amplià l'església donant-li l'estructura barroca actual.

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), ens deixava escrit; hem viscut per salvar-vos els mots,per retornar-vos el nom de cada cosa.

El Tomàs Irigaray López – que avui fa anys - , com ho han fet abans el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), Àngel Toldrà Viazo (Barcelona, 1867-1956), Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), i tants altres que farien quasi infinita la relació, viu per salvar-nos els llocs, per retornar-nos el record de totes les coses.

Felicitats Tomàs; gràcies per la teva amistat.