viernes, 5 de abril de 2013

CAN FANÉS O TORRE ROSITA DE L’AMETLLA DEL VALLÈS

‘L’alegria dura poc a la casa dels pobres’ , la frase és sens dubte encertada per definir – en general – el treball dut a terme per documentar el Patrimoni Històric i Cultural de Catalunya.

Això és particular i dissortadament cert en aquesta casa del carrer Torregassa, 49-51de l’Ametlla del Vallès, que es data l’any 1935 a la fitxa tècnica.

No consta qui en va ser el promotor.
No consta qui en va ser l’arquitecte i/o mestres d’obres



La descripció ens diu : Edifici aïllat de tipologia ciutat - jardí, de planta concentrada, i aixecat respecte del terreny. Està format per planta baixa i pis, i la coberta és de teula àrab, on sobresurt una torre de planta ortogonal, al seu costat de migdia. Les façanes, revestides d'estuc de calç, es composen horitzontalment amb un basament rematat amb totxo, un imposta a l'alçada del primer forjat i un potent ràfec corona totes les parts cobertes, i les cantonades estan decorades amb esgrafiats de carreus. La tanca del jardí és de paredat comú i les pilastres estan coronades amb capitells ceràmics piramidals.

Sou pregats de fer-nos arribar qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

2 comentarios:

  1. Efectivamente, esta casa la hizo construir mi abuelo Jaime Fanés Casas en 1935. Mi abuela era Rosita Sans Vilá. La casa la hizo Matías Barres y costó 50.000 ptas de entonces. La heredó mi tía Isabel Fanés Sans, que la conservó creo que hasta principios de los noventa. Tiene una piscina y una balsa de agua. En el torreón, mi padre pintaba cuadros. La casa tiene frescos en el comedor: el cuerno de la abundancia, querubines, etc. Esta pintura recorre toda la estancia y la recuerdo perfectamente. No era la única casa de la familia. Los abuelos tenían una finca en Tarragona. Pero aquí pasaron algún verano y yo recuerdo esos años con extraordinaria gratitud. Fui muy feliz en esta casa, en la que mis tías tocaban el piano y los sobrinos nos deslizábamos por una gran barandilla de madera que unía las dos plantas a través de una magnífica escalera. Son recuerdos de infancia muy difíciles de borrar.

    ResponderEliminar
  2. Volia saber si aquesta torre durant la Guerra Civil va se ocupada per donar servei com a refugi de nens/nes principalment procedents de Madrid Crec si non estic errat que en aquella época el Sr. Fanés era un dels principals directius del Metro de Barcelona. Moltes gràcies per la seva atenció. El meu correu actual és: monteviacus@telefonica.net (Ricard Ramos)

    ResponderEliminar