Em venien al cap les imatges d’aquella ‘gallarda actuació ‘ a la base militar espanyola a Diwayina :
http://www.racocatala.cat/forums/fil/172517/cinc-militars-espanyols-van-maltractar-dos-presos-iraquians-segons-vdeo-difs-pas
Em vaig girar – em doldria morir d’un tret per l’esquena – i els meus temors no es van confirmar, estava sol al mig d’una urbanització dormitori del terme de Lliçà d’Amunt
Llegia que la casa és propietat de la societat que va urbanitzar aquest sector , i que havia estat com una mena de ‘club social’ que disposava de pistes i instal•lacions esportives.
Confirmava aquesta informació a : http://www.llicamunt.cat/documents/POUM/Memories/4-Cat%C3%A0leg%20dels%20b%C3%A9ns%20protegits.pdf
Can Salgot, una masia de tipus clàssic, en el 1902, es va remodelar – no indicava les dades del mestre i/o arquitecte que s’encarregava del projecte, i sou pregats de fer-nos-ho saber al’email coneixercatalunya@gmail.com - i se li va donar un caire residencial, seguint els estils imperants en aquell moment, que donaren un resultat eclèctic.
La casa està al centre d’un gran espai enjardinat, envoltada per una tanca i compartint l’espai amb altres instal•lacions, dedicades fins no gaire temps al lleure.
L’edifici de planta rectangular és de carener perpendicular a la façana amb coberta a dues vessants de teula, i doble ràfec de dents de serra. Sobre el carener hi ha un gerro de ceràmica verda, element que es repeteix a moltes cases modernistes. Consta de planta baixa, pis i golfes.
La façana principal arrenca d’un sòcol de color grogós, i entre el primer i segon pis, hi ha una motllura rectangular que divideix la façana en dos espais, és del mateix color que el sòcol i les pedres cantoneres. La porta principal és d’arc de mig punt de dovelles encoixinades de diferent mida com les cantoneres. A la pedra clau hi ha gravada la inscripció: “AÑO/SM/1902”. Les inicials corresponen al propietari Santiago Malla i Grané, que va fer les reformes de la casa. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb una reixa de tipus noucentista. En el primer pis, la sala s’obre a l’exterior per mitjà d’una finestra gòtica lobulada amb fulles a les impostes, que va ser reconvertida en balcó en les obres de començament del segle XX. Aquest és un petit balcó de llosana semicircular que gairebé no surt del pla de façana. Les finestres dels dormitoris són de pedra i a la llinda conserven una petita creu. Les obertures de les golfes, han estat reformades i emmarcades igual que les de la planta baixa amb un engaltat pla. Corona la façana, sota l’angle del carener, un rellotge de sol circular, amb línies horàries de les V a les VI i el gnòmon.
En el costat esquerra de la masia, l’antiga pallissa, va ser convertida en masoveria. Ara s’hi accedeix des de l’interior de la masia, però antigament havia tingut un accés independent. A la part nord-oest de la masia, en les obres de 1902, si van construir dos pavellons de diferents alçades. En el costat nord eren dependencies complementaries de la llar i el del costat oest, l’anomenat pavelló de caça que té tipologia de planta rectangular. El pavelló consta de planta baixa i dos pisos i el terrat està coronat per una balustrada i per gerros als extrems igual que el pavelló de serveis. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc.
A l’entorn de la masia encara es conserven restes de la bassa i de l’era.
El nom antic del que avui coneixem com Can Salgot era Ametller. La primera referència documental és de l’any 1351, quan Ramon Comalera, àlies Ametller, va confessar tenir el mas Ametller pel monestir de Sant Pere de les Puel•les, del qual era home propi, soliu i afocat.
La família pagesa dels Ametller va habitar a la masia i en van treballar les terres amb fortuna. A inicis del segle XVI, els Ametller ja eren uns grans propietaris, malgrat haver estat pagesos de remença.
El 9 de febrer de 1653, es va celebrar un matrimoni important per als Ametller. Eulàlia Vidal, vídua del pagès Pau Ametller i amb una criatura petita al seu càrrec, Maria Ametller, va decidir casar-se en segones núpcies amb un pagès vidu, Joan Salgot, natural de Sant Martí de Centelles.
En Salgot va anar a viure al mas Ametller amb el seu fill Pau. Deu anys més tard, es va celebrar un altre enllaç matrimonial: el jove Pau Salgot va esposar la pubilla del mas Ametller, Maria Ametller.
D’aquesta manera, el cognom Salgot va substituir el nom Ametller.
En algun moment del segle XX, els descendents dels Salgot-Ametller van perdre la propietat del mas, perquè a principis del segle XX l’amo de Can Salgot era el barceloní Santiago Malla i Grañé, un burgés que va esdevenir un dels principals contribuents de la rústica del Vallès pels seus béns a Lliçà d’Amunt i a Palou. A la seva mort, es va produir un plet per discernir la seva herència i durant un temps es va nomenar un administrador judicial. Un temps més tard, a mitjan del segle XX, la finca va ser propietat d’un metge de Barcelona. Finalment, als anys seixanta, Francesc Pola va adquirir Can Salgot i va engegar la urbanització de la finca.
Els seus descendents son els actuals propietaris.
Està clar que Lliçà d’Amunt – encara – no és Diwayina, però ens agradaria saber les causes del evident abandó de Can Salgot, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Rebia un email del a Mercè Canela, en el que em diu :
Bona tarda;
la meva família va ser soci i accionista del club esportiu que va obrir les seves portes l'any 1974 en aquesta Masia, fins l'any 1984 que va tancar, el motiu, crec que com el Sr. Pola era l'accionista majoritari va decidir que no era rentable i va tancar sense que la resta d'accionistes pogués fer res. Anys desprès el seu fill Joan Pola, va obrir un restaurant que es deia Setembre, no va estar però, gaire temps en funcionament i fins ara... una pena.
Salutacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario