Intentava sostreure’m a la decisió del TSJC que posa per damunt la voluntat d’un sol pare de llengua castellana, front la de vint-i-cinc de llengua catalana.
Està clar que la decisió contraria l’Article 14 de la Constitució de 1978, que en el capítol . DRETS I LLIBERTATS, diu :
Els espanyols són iguals davant la Llei, sense que
pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió,
opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Tant clar almenys com que l'art. 404 del Codi Penal , que tipifica la PREVARICACIÓ, la defineix en aquests termes : «a l'autoritat o
funcionari públic que, sabent-ne la injustícia, dictés una resolució arbitrària
en un assumpte administratiu ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació
especial per a ocupació o càrrec públic per temps de set a deu anys ».
El bé jurídic protegit és el correcte funcionament
de l'administració pública i, com a tal, cal entendre l'obligació d'aquesta de
servir amb objectivitat els interessos generals, amb ple sotmetiment a la llei
i al dret (art. 103 CE) i, d'altra banda, la submissió al principi de legalitat
i als fins que la justifiquen (art. 106 CE). Quant al subjecte actiu d'aquest
delicte, com ha declarat el TS en la seva jurisprudència (STS 26 de març de
1992 i de 7 de febrer de 1997), només pot ser-ho una autoritat o funcionari
que, com diu Luzón COSTA, ha de tenir funcions decisòries, podent cometre el
delicte tant exercint com un òrgan unipersonal , com formant part d'un òrgan col·legiat.
S'admet, així mateix, la participació de extraneus a títol d'inductor, cooperador necessari o còmplice
(STS 52/1994 de 18 de gener).
Escollia el Mas Canyet, perquè alhora que la seva
tristíssima realitat, l’expressió Anar
al canyet: morir-se; arruïnar-se , il·lustra perfectament els efectes d’aquesta
desgraciada resolució en la nostra vida quotidiana.
L'estat general
del mas és ruïnós: els sostres estan mig caiguts, falten els marcs de les
finestres,.., fins a l’extrem que ha calgut posar un rètol ‘ prohibit el pas,
risc d’esfondrament ‘. Just com la convivència
a Catalunya, oi ?.
Fins no fa gaire
temps, les noticies relatives a la torre adossada a l'extrem est, anterior a la
masia, segurament del segle XVI, deien
que es conservava bastant bé, actualment queda ben poca cosa de la seva planta
rectangular (5,57x4,90 metres), i l’alçada
de 7 metres dividits en 3 plantes.
La part baixa estava
ocupada per un forn de pa que estava datat del segle XVI.
La segona planta
es comunicava amb la casa per una porta que deuria ser la poterna ja que al
capdamunt hi ha les restes d'un matacà,
s’accedia al pis superior per una
trapa. Han desaparegut avui les 3
finestres, i les espitlleres aparedades, emmarcades amb pedra
de granit. Estava coberta amb una teulada a dues vessants.
La façana
principal està orientada a S-O. El portal té gravada la data 1787 a la llinda.
Al segle XVIII es
deuria construir el mas adossat i la torre va perdre el seu caràcter defensiu.
El vent entre el
runam esfereïdor repeteix la lletra dels Segadors ;
Contra tots els
catalans,
ja veieu quina n'han feta !
quina casa dpm
ResponderEliminar