Sóc nascuda l’any 1952 i com jo, molts d’altres.
Personalment em considero “nascuda en un
moment privilegiat i generació
privilegiada”.
La meva generació no ha tingut tantes coses com les
generacions següents, però tampoc ens ha faltat de res.
Teníem el necessari per viure, de menjar no ens en va
faltar mai i una joguina pels reis tampoc. Durant la meva joventut no vaig
témer per res, hi havia seguretat al carrer, podies anar a tot arreu ben
tranquil/tranquil·la.
Els fills encara crèiem una mica. Si ens deien a les deu
a casa, doncs a les deu ja hi érem. En aquella època la gent es casava molt
jove, als voltant dels vint anys. Entre els pares del nuvi i els pares de la
núvia et muntaven el pis (la gran majoria) i si tenies fills podies criar-los
sense problemes. I a les escoles tot funcionava bé.
Els meus pares venien d’una postguerra, havien viscut la
misèria i els horrors de la guerra –moltes vegades no havien pogut ni menjar-,
van passar molta fam. Es van fer un fart de treballar per tirar el país
endavant com tothom. Fins i tot treballaven tot el dissabte i el diumenge al
matí i així varen anar tirant. També varen procurar donar-me tot el que ells no
havien tingut.
Diuen que aquesta generació –la meva- encara es hem
passat més donant als fills tot el que nosaltres no vàrem tenir. Discrepo
d’això. Penso que alguns pares van fer com jo, que tampoc van omplir als seus
fills de moltes coses. Hi ha opinions de tot.
La generació dels nostres fills encara ha sigut
afortunada. Ells també han pogut donar als seus fills el que han volgut.
Parlant d’aquests fills, a la vegada néts, aquesta
generació ha tingut tanta abundància de coses, se’ls ha permès tot i protegit
tant i s’han educat amb tanta permissivitat que no se sap com sortiran el dia
de demà. Alguna cosa sortirà. Se sabran defendre prou bé en la vida o bé
sortiran rebels o guerrillers de tant consentits? Temps al temps.
Quina és la generació que en diuen “la perduda”? La dels nostres fills o la dels fills dels
nostres fills. Que m’ho diguin!
Només sabem que no hi ha feina per ningú, ni joves ni grans
i ai, aquell que es queda sense feina cap a la cinquantena, i després volen
allargar la jubilació als setanta, però senyors que penseu? Si a setanta anys
ja no us aguantareu els pets!
El jovent que té estudis se’n va fora d’Espanya per
guanyar-se la vida. És vergonyós!
Quina classe de país voleu? En lloc de tercermundistes
voleu que siguem cuartmundistes?
Encara voleu que ens tinguin per més ignorants?
Ara mateix, volen remodelar la Gran Via de Barcelona. És
necessari, pregunto jo? No seria millor que aquests diners enlloc de
malgastar-los fent obres innecessàries es dediquessin al poble? Només és un
exemple, n’hi ha tantes de coses!
Hi ha molta gent necessitada, que necessita treball i no
en té; en conseqüència no té menjar ni on anar. Els polítics sí que mengen i
dormen cada dia.
Quines incongruències més grans dins del Govern!!
L’actual Govern, tant un com l’altre, ens estan portant a
la ruïna total. Què espera el Sr. Rajoy? Què espera el Sr. Mas?
L’idioma està pel mig o es una tapadora? El castellà i el
català poden conviure perfectament.
El que deia: -Què volen els nostres polítics?
Sí, ja ho sabem, barallar-se entre ells, i en quan al
poble, que vol el Govern per al poble?
Un terrabastall, més guerres? Què ens tornem a matar
entre nosaltres com abans i així en quedarem menys i tornar a començar?
Què ens caiguin bombes per poder tenir treball altra
vegada recomponent el país? Sí, és una solució molt bèstia, però sapigueu que hi esteu a un pas.
Com espera acabar el Sr. Rajoy i el seu Govern? Ha pensat
que ells també en patiran les conseqüències per la seva mala gestió? O es pensa
que sempre serà un privilegiat com tots els que estan a “la trona alta”?
Abans els faran caure. El poble “destronarà” aquest Govern quan ja no pugui més.
El Govern sap que no crearà nous llocs de treball perquè
no n’hi ha. La tecnologia ha avançat i cada dia avança tan ràpidament que
destrueix llocs de treball en lloc de crear-los, igual que les lleis noves que el Govern s’ha inventat últimament.
Amb la sanitat, les farmàcies, els medicaments, escoles,
estan abusant de tot, han pres el poble per “idiota”.
El poble no en té res d’idiota; el poble quan ja no pugi
més rebentarà.
Tant de bo em falli la intuïció, però em sembla que
s’estan repetint coses ja passades i que ja teníem oblidades.
S’ha estat parlant i repetint anys i anys les desgràcies que
va “fer Franco”, i?
No s’han fet “genocidis” sempre i per tot el món?
Jo només sé que quan ell va estar capdavanter del país es
podia viure i tirar endavant i sobre tot hi havia seguretat al carrer i a tot
arreu.
El Rajoy em recorda al Franco, intolerant, intransigent,
etc. i el Mas tossut amb el catalanisme.
“Es torna a repetir el tema de la “llengua catalana”.
No vaig a favor ni l’un ni de l’altre, semblen nens
petits de pati de col·legi i s’obliden del més important: Que ambdós estan
governant un país.
Aquesta tan llarga reflexió que m’he fet, ve donada a que
m’apropo a la vellesa i he pensat que fora molt trist haver tingut una vida
bastant bona –o bona del tot- i acabar mal vivint i amb misèria perquè un
Govern no ha sabut fer les coses bé.
No em fa vergonya dir que tinc por de la guerra, més que
res dels horrors i patiments que hi ha darrere.
Hi ha una dita que diu: No costa gens anar endavant però
si tirar enrere.
En el Govern en són tants que ni ells mateixos s’entenen,
segurament els hi manca organització,
perquè en cas contrari, igual les coses haguessin anat d’una altra manera.
Desitjaria que tot es pogués solucionar bé per a tothom i
poguéssim agermanar les dues llengües. Tant es bona una com l’altre.
No sé quin reflex de la meva persona pot donar aquest
escrit, senzillament m’he limitat a dir el que penso.
Una última cosa per dir-vos:
Adéu-siau.
Rosa Ventura Cutrina
No hay comentarios:
Publicar un comentario