L’Església del Seminari, dedicada a la Immaculada, ocupa l’espai central de l’edifici en tota la seva amplada però no en altura, ja que damunt de l’església hi ha encara dependències del seminari com la biblioteca i alguns locals d’estudi.
L’església es correspon a la tipologia de planta rectangular amb absis i capelles laterals amb corredor i amb cor. La resolució de la coberta és de volta de nervis a l’espai central i de creueria a les capelles, suportades per pilars motllurats, que reben els nervis de la volta i els doblets dels arcs formerets. La il•luminació s’aconsegueix amb sis ulls de bou per banda i cinc finestres a les cinc capelles. L’ornamentació és considerablement recarregada, l’arrebossat i el pintat imiten la forma dels carreus i en la línia d’imposta s’hi llegeix la lletania lauretana. A l’altar principal hi ha una fornícula central decorada amb núvols on destaca la imatge de la Verge, que és contemporània, de l’any 1961.
Després de la Guerra Civil espanyola s’hi van composar uns altars barrocs provinents de la catedral.
Durant el pontificat del bisbe Joan Martí es van fer reparacions a l’edifici i també en la capella. L’any 2004, amb motiu dels 150 anys de la proclamació del Dogma de la Immaculada Concepció, el bisbe Joan-Enric Vives va inaugurar els treballs de restauració de l’interior de la Capella, adaptada a les disposicions del Concili Vaticà II.
Les obres es van inaugurar amb una celebració eucarística, presidida pel Bisbe d’Urgell aleshores Mons. Joan-Enric Vives, el Bisbe-Arquebisbe ad-personam Joan Martí i Alanis i molts dels preveres de la diòcesi en un acte de gran intensitat emocional per tots ells.
L’arranjament de la capella i també el projecte de recuperació del conjunt de l’edifici va portar a la confirmació de que aquesta es una obra pre-modernista de gran importància en el conjunt de l’arquitectura catalana i que és precisament el fet que s’hagi conservat quasi com es va concebre originalment (en el cas de l’església es la seva decoració mural de gran bellesa i romanticisme) què converteix aquesta obra en una peça de gran valor, quasi única en la seva espècie.
Agraïm la cessió de les imatges a :
http://quinalafem.blogspot.com.es/2011_08_01_archive.html
http://www.bisbaturgell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=63&Itemid=97&lang=ca
Rosa Ventura Cutrina
No hay comentarios:
Publicar un comentario