EL QUIXOT D’AVELLANEDA, HISTÒRIES ANTIGUES

Llegia a :
http://cesotodoydejemefb.blogspot.com.es/2012/01/134-la-imprenta-en-tarragona-ii-el.html

“la teoría de Juan Serra Vilaró, que sostiene que el autor del libro en cuestión es el tortosino Francisco Vicente García (1582-1623), más conocido como Rector de Vallfogona “.

Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969), va ser un dels ‘ grans savis ‘ :
http://www.diaridetarragona.com/resources/archivos/2010/5/9/12734214068190905calles%20nombre%20propio.pdf

Francesc Vicent Garcia i Torres, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa, Baix Ebre, ca. 1578 o 1579[1] – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1623 )

L'any 1612, Joan de Montcada i Gralla (València, ? - Barcelona, 1622). Arquebisbe de Tarragona (1613-1622) i Bisbe de Barcelona (1610-1612). és nomenat arquebisbe de Tarragona, qui ben aviat requereix els serveis del nostre Rector a la Seu Metropolitana.

El Prelat tarragoní va convidar el Virrei de Catalunya, Marquès de Almazán a les festes de Santa Tecla.

Mossèn Vicent va ser invitat d'honor en la travessia per mar des de Barcelona a Tarragona, potser per distreure el personal amb els seus acudits i dites enginyoses.

Les incidències d'aquell pintoresc viatge les relatà en dues extenses composicions poètiques que alhora documenten la seva estada a Tarragona.

Joan Serra i Vilaró, va tenir accés als documents de l’arxiu de l’arquebisbat de Tarragona, i va aportar proves de la impressió en aquella ciutat, del llibre :





Si afirmava que l’autoria ‘real’ calia atribuir-li a Francesc Vicent Garcia i Torres, que tenia per costum presentar-se als certàmens literaris amb pseudònims per ocultar la seva identitat, per negar que ‘Avellaneda’, fos el Rector de Vallfogona, cal aportar dades ‘científiques’ , i deixar-se d’afirmacions grandiloqüents : “argumentaciones que declaran una portentosa imaginación y escaso juicio, y que ofenden a la honesta y durísima labor de los investigadores”.



Més enllà d’atribuir-se – que no d’acreditar-la - la qualitat de ‘investigador’, sigui qui sigui l’autor, cal deixar clar que per assolir la categoria científica de Joan Serra i Vilaró – reconeguda arreu – li falta un bon xic.