Coromines als segles XIV-XV bastí la seva capella advocada a sant Andreu, estan documentades ‘transformacions’ als segles XVIII i XX, actualment és un edifici d'una sola nau, amb almenys un annex al seu costat dret, la porta està orientada al matí, al seu damunt té un òcul, i a la teulada hi ha un campanar d’espadanya.
No trobava els Goigs d’aquesta Capella, i us deixo un enllaç on podreu llegir-ne uns dedicats a aquest Sant Apòstol :
http://tools.yoolib.com/Yviewer/index.php?current_image_id=0&user=bmmontpellier&filemedia_id=5824&background=ffffff&pdf_type=external&url_css=&menu_left_visible=&menu_left_type=&search=&lang=&url_return=http%3A%2F%2Fmy.yoolib.com%2Fbmmontpellier%2Fcollection%2F6378-goigs-en-llahor-de-sant-andreu-apostol-qual-festa%2F%3Fn%3D&sid=6odt6pib7je7lcmbgik1564qj7&fullscreen=1
D’aquest cognom , Coromina, trobava els següents significats :
1 Territori en condomini, anomenat també condomina o colomina, i antigament, conomina.
2 Camp de conreu, especialment de secà.
2 Quintà o quintana.
Atès el que l’any 1187 el Mas de Coromines figura en l'acta de consagració de l'església parroquial de Sant Miquel de Viver, car pagava delme de cereals, carn, formatge, ous i llana.
Atès que al segle XIII consta com una propietat del monestir de Serrateix al que va pagar censos fins al segle XIX.
Ens decantem per admetre com a més possible, que el nom de la casa, evolucioni des de la primigènia designació del lloc com a territori en condomini.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
VIVER (Castell de Viver o Castellot. Berguedà)
ResponderEliminarDel poble de Navàs surt el vial a Viver i Serrateix. A Viver, a nivell de la Masia de Vilanova de Viver, a tocar l’església de Sant Miquel, cal passar per darrera de la casa i seguir fins el Castellot de Viver.
La primera referència del Castell és de l’any 988. L’església del Castell fou consagrada el 1187. Al 1365, era possessió del cavaller Rajadell.
El Castellot, pròpiament dit, és una roca arrodonida amb una base estreta i d’una altura de 8 m. per una llargada de 14 m. Al cim hi ha les restes d’una antiga construcció de pedra de planta rectangular, que ben podria ser una torre i de la que només en resten un parell de filades. També s’hi troba una sitja excavada a la roca.
Destaca de la roca el gran nombre de forats, de mides i formes diferents, que presenten les seves parets. Alguns d’ells poden ser nínxols anteriors a l’època medieval o per dipositar ofrenes.
Sota el Castellot, hi ha una necròpolis formada per 10 sepultures per a infants i 6 per adults.
A la cara de migjorn alguns forats presenten la forma de fornícula amb mides de 40 x 40 cm. i d’uns 19 cm. de fondària. No és nega el caràcter religiós. Dos metres més avall es veuen altres forats que podrien estar relacionats amb una edificació de fusta adossada a la roca, destinada a protegir l’accés a la torre situada al cim.
Al nord del Castellot hi ha un conjunt de roques en una longitud d’uns casi 40 m. on s’hi assentava el Castell, del que no en resta gairebé res: torres circular, forats per escalar... i no massa més.
A sota d’aquest indret hi ha un petit túnel natural d’uns 3 m. de longitud, on arriba el camí que prové de la Masia Vilanova i de l’església de Viver, que ja he esmentat. També es troben forats a terra per aguantar torres de fusta de planta circular.
VIVER (Castell de Viver o Castellot. Berguedà)
Del poble de Navàs surt el vial a Viver i Serrateix. A Viver, a nivell de la Masia de Vilanova de Viver, a tocar l’església de Sant Miquel, cal passar per darrera de la casa i seguir fins el Castellot de Viver.
La primera referència del Castell és de l’any 988. L’església del Castell fou consagrada el 1187. Al 1365, era possessió del cavaller Rajadell.
El Castellot, pròpiament dit, és una roca arrodonida amb una base estreta i d’una altura de 8 m. per una llargada de 14 m. Al cim hi ha les restes d’una antiga construcció de pedra de planta rectangular, que ben podria ser una torre i de la que només en resten un parell de filades. També s’hi troba una sitja excavada a la roca.
Destaca de la roca el gran nombre de forats, de mides i formes diferents, que presenten les seves parets. Alguns d’ells poden ser nínxols anteriors a l’època medieval o per dipositar ofrenes.
Sota el Castellot, hi ha una necròpolis formada per 10 sepultures per a infants i 6 per adults.
A la cara de migjorn alguns forats presenten la forma de fornícula amb mides de 40 x 40 cm. i d’uns 19 cm. de fondària. No és nega el caràcter religiós. Dos metres més avall es veuen altres forats que podrien estar relacionats amb una edificació de fusta adossada a la roca, destinada a protegir l’accés a la torre situada al cim.
Al nord del Castellot hi ha un conjunt de roques en una longitud d’uns casi 40 m. on s’hi assentava el Castell, del que no en resta gairebé res: torres circular, forats per escalar... i no massa més.
A sota d’aquest indret hi ha un petit túnel natural d’uns 3 m. de longitud, on arriba el camí que prové de la Masia Vilanova i de l’església de Viver, que ja he esmentat. També es troben forats a terra per aguantar torres de fusta de planta circular.