Retratava a
la Rosa i a la Maria Jesús, davant d’aquest
singularíssim – i poc conegut - edifici romànic de tipus llombard del segles
XI-XII, del que se’n tenen noticies des
de l’any 1072, malgrat que les primeres referències documentals són de 1101 i
1125.
La
construcció típicament romànica, té dues fases diferenciades. La nau fins absis
pot ser del segle XI i presenta la peculiaritat del mur que tanca el
presbiteri, molt poc habitual a Catalunya.
La segona
fase correspon a l'absis amb una tipologia d'entorn del segle XII.
Des del
segle XII, l'església exercia funcions de parròquia. Sembla que va ser una de
les parròquies més antigues de la zona, en un lloc de població ben conegut en
l'època romana.
L'any 1328
apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la
zona, en aquells moments, era sufragània de Santa
Eulàlia de Ronçana, a causa del despoblament general de l'indret.
Al segle XV
perd part de la seva feligresia, i per aquest motiu passa a dependre de la parròquia de Sant Julià de Lliçà
d'Amunt; apareix documentalment citada com a Santa Justa d'Olivet, fent
referència a la "domus" o casa forta que tenia a prop.
Curiosament és
d’aquella apoca el retaule gòtic de la vida i martiri de les santes pintat per
Rafael Vergós (~1460 + 1500 ), que la tradició diu que es va situar al fons del presbiteri, i que l’any 1916 va passar al Museu Diocesà de Barcelona, on – salvat de l’espoli genocida - es conserva.
L’any1502 es
reformà la teulada, la portada i el campanar.
Al segle
XVIII s'edificà la capella lateral del Roser.
En els dies
foscos del genocidi contra Catalunya – l’anterior- el de 1936-39, va ser
profanada i van desaparèixer – no per a tothom – ben mobles de valor, com el
cas de Sant Julià en que s’esmenten varis objectes de culte, entre ells una capa
vermella amb figures brodades.
L’any 1975
es va iniciar la reconstrucció - no
apareix cap dada de l’arquitecte encarregat de l’obra, i sou pregats des d’ara
a fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunyas@gmail.com
-. S’explica que va ser reconstruïda
respectant la seva estructura inicial per iniciativa de la Parròquia de Sant
Julià, comptant amb col·laboració de la
Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt, famílies del poble i amics d’aquesta església.
El 14 de novembre de 1982 es declarava ‘oficialment’
inaugurada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario