El terreny havia estat cedit per la família Vives de Montferri, el membre de la qual Daniel Maria Vives, jesuïta, havia estat el promotor de l'obra. El santuari no es va acabar per manca de recursos econòmics, tot i que els materials emprats eren senzills i la mà d'obra era bàsicament obtinguda pel sistema de prestació personal dels veïns del poble.
L'any 1930 s'aturaren les obres i després, per causa de la guerra, ja no es van reemprendre.
Passada la contesa bèl•lica, Josep Maria Jujol i Gibert, molt delicat de salut, encara va fer un darrer viatge per inspeccionar l'estat del santuari, hom explica que es va desanimar totalment en veure-ho.
El Franquisme, malgrat la pública adscripció al nacionalcatolicisme , no va recolzar la continuïtat de l’obra.
L’any 1984 – ja en la ‘Democraciola - el llavors alcalde, Joan M. Jané Coca, i el seu germà Mossen Josep Maria Jané Coca, missioner combonià, i de nou tot el poble, van reemprendre el projecte amb l’ajut dels arquitectes Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - 30 de juliol de 2012) i Jos Tomlow . i de l’enginyer per Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949).
L’obra va ser acabada l’any 1999.
No hay comentarios:
Publicar un comentario