CENTRE PARROQUIAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Llegia del ‘martiri dels temples’ , l’informe de Sant Boi en el que s’afirma que desaparegueren – no per a tothom òbviament - : un retaule barroc de l’altar major procedent dels trinitaris, dos calzes de Barcelona (pàg. 71), i un grup escultòric de la Pietat, de l’escultor Ramon Amadeu, del segle XVIII (pàg. 76).

El magnífic temple de Sant Boi de Llobregat fou profanat i incendiat durant la revolució de 1936 ( m’agrada més dir-ne ‘genocidi contra Catalunya’ ) .

En l’incendi es cremaren - suposadament - varis retaules de gran valor artístic i més de trenta imatges, entre elles la del Sant Crist i la de la Mare de Déu dels Dolors, molt venerades pel poble.

Desaparegué l’orgue.

La casa rectoral tingué la mateixa sort que l’església, però més tard fou arrasada.

La casa es construí com Centre Parroquial, per l’enginyer i mestre d’obres Aleix Parés i Valls (1852-1907).

S’inaugurava ‘ amb gran devoció’ l’any 1882, com a curiositat la datació dels plànols és de l’any 1885.



La descripció tècnica ens explica : Edificació de tres cossos, dos laterals de planta baixa i pis, i el central de dos pisos. Està projectada dins d'una estricta simetria. La planta baixa i els dos cossos laterals llueixen uns estucats amb franges horitzontals que emmarquen les portes (cinc en total) amb arcs de mig punt. El primer pis ostenta un balcó amb barana de laminat de ferro i decoració de tipus floral a les llindes de les portes. Els dos pisos del cos central estan personalitzats mitjançant unes figurades columnes acanalades amb mènsules jòniques que el separen òpticament en tota la seva alçada dels cossos laterals. El balcó del primer pis repeteix les baranes de laminat i les aplicacions de pedra artificial dels laterals, però a la porta del mig hi ha un mosaic de ceràmica amb una imatge sacra. El pis superior té tres grans finestres amb balconet de terracota a l'igual que les balustres dels terrats que coronen l'edifici i arcs de mig punt. La horitzontalitat d'una franja d'estucs i aplicacions de pedra artificial sobre les mènsules i un fort ràfec de teula, compensen la verticalitat de les columnes i equilibren el balcó que va de banda a banda de l'edifici. El toc romàntic de l'època no podia oblidar els florons barrocs del capdamunt.

Ens agradarà tenir més noticies de la història d’aquesta casa, i també de les activitats que avui s’hi duen a terme a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Em cridava l’atenció l’actual edifici de la rectoria, del que no trobava cap informació.