Llegim que és obra de Ramon Ribera, mestre d'obres ( voldríem tenir coneixement del cognom d’aquest professional, a l’email coneixercatalunya@gmail.com ), que l’aixeca l’any 1911 com residència d’estiueig de la familia Rosselló ( també ens agradaria saber – con curiosos de mena – el nom i cognoms del promotor ).
La descripció ‘tècnica’ de l’edifici ens diu : Casa de planta rectangular, aïllat i alineat al carrer del Mestre Pompeu Fabra, de tipologia ciutat - jardí. El cos de l'edifici és basteix en una superfície ortogonal irregular.
En sobresurt, a la cantonada nord-est, una torre de planta octogonal amb coberta apuntada i revestida d’escates de ceràmica vidrada de color verd. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i decorades amb esgrafiats. Les obertures són de llinda plana amb motius decoratius i esgrafiats al voltant. A la façana principal, a la cornisa, hi ha un treball de reixa que s’assembla a un cistell. Al voltant de l’edifici hi ha el jardí, el qual es troba limitat per una tanca amb sòcol de paredat arrebossat, coronat per peces vidrades, pilastres amb capitell de perfil corb i una reixa de ferro forjat.
Estem – no convé perdre-ho de vista en ‘territori Raspall’, i Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), va ser nomenat arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès El 14 de gener de 1906. A ell se li deu el planejament urbanístic que va dissenyar impulsat per l'alcalde SEBASTIÀ BASSA I BARBANY, (Santa Eulàlia de Ronçana, 1859 - l’Ametlla del Vallès, 1935), que somniava transformar l’Ametlla centrada fins a aquell moment, en l’activitat agrícola , amb nuclis aïllats al voltant de les grans masies, en un poble modern.
El pla urbanístic de 1907, va estar vigent fins a finals del segle XX, i fixava una traça que es desenvolupava al voltant del nou passeig (peça clau en un poble d'estiueig) i que, junt amb el carrer principal (1904), enllaçava el barri de la sagrera, al voltant de l'església amb el del raval, al voltant de la carretera de Sant Feliu de Codines a la Garriga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario