Em cridava l’atenció el
fet que en algun moment – no en trobava constància documental - es decidís SOBREALÇAR v. tr.
[Fer més alt allò que ja és alt ] aquest edifici religiós del que tenim la primera
noticia l’ any 1635.
En aquesta data s’esmenta’
la capella de Sant Jaume ,construïda al
costat de la casa com a església privada’ .
S’introdueix però un element de dubte quan s’escriu ‘ encara que no es
possible esbrinar si amb anterioritat hi havia hagut o no alguna altra església’.
Defensem
que no va ser en aquell moment de la història en que es va sobrealçar l’edifici de Sant Jaume, que enlloc d’un
campanar d’espadanya, tenia possiblement una torre campanar.
Atenen bàsicament a les disponibilitats
econòmiques – suposades – se’ns plantegen tres possibles escenaris :
A
mitjans del segle XVIII, el segon fill, el Reverend Josep Torras de Bages, és
beneficiat de la Seu de Manresa.
. L'any
1773 s'emparenten, a fi d'unificar el patrimoni, amb els Argullol que posseïen
cinc masos i eren senyors jurisdiccionals de la quadra de Mataporros a la
Segarra.
Al
segle XIX el cultiu de la vinya va donar grans beneficis a la casa – la propietat més gran de la zona, o una de les que més – que
tenia
– segons la documentació 54
rabassaires.
Sense cap dada per confirmar-ho
– a reserva de la col·laboració que deixem interessada dels lectors a l’email
coneixercatalunya@gmail.com – defenso com a més coherent que fos en el darrer
supòsit , quan es dugués a terme l’obra, que hom pensa que va permetre dotar a
la Capella d’un espai pel Cor.
La fil·loxera va comportar
alhora que la pèrdua del conreu de la vinya, la possibilitat de treballar per
als rabassaires i les seves famílies.
Només el sostre sobrealçat
de Sant Jaume ens recorda que la casa, la contrada, i fins la comarca del Bages, han viscut temps millors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario