En aquesta ocasió de la que fou església parroquial de Santa coloma Sasserra; m’agraden els topònims que conserven l’article català salat, que es prohibia pels conqueridors espanyols, que obligaven a sang i fetge, a fer ús dels ‘habituals’ en la llengua castellana, EL , LA, LOS, LAS, se’n salvaven alguns – lligat sobretot as la toponímia - per la seva estultícia, comparable únicament a la seva injustificada supèrbia.
De la descripció llegim : Església d'una sola nau amb torre-campanar adossada al mur nord. La façana és encarada a ponent i presenta un parament de canteria molt ben treballat. La coberta és a dues vessants i l'accés es fa través d'un arc adovellat, a sobre seu es troba un ull de bou que proporciona llum a l'interior del temple. El campanar és de planta quadrada amb coberta a quatre vessants. Al mur sud s'obre una petita capella.
Els dominis de la Parròquia de Santa Coloma Sasserra arribaven fins a l‘actual terme de Collsuspina, se’n han trobat notícies els anys 956, 1109 i especialment entre els anys 1149 i 1160.
Des d’un punt de vista tècnic, indubtablement l’estat actual del conjunt és poc , o gens fidel, al estat original; estèticament però, l’indret és absolutament encisador.
La datació romànica és vàlida pel que fa al campanar, del segle XI. L'absis, original del segle XII, va ésser desfigurat al segle XVII.
No hay comentarios:
Publicar un comentario