No feia el temps més idoni, quan m’aturava per retratar aquesta Casa Residencial – ho feia en aplicació de la norma d’or del Conèixer Catalunya, que tanta gràcia li feia al Josep Maria Torrents " el millor moment per retratar qualsevol cosa és quan la tens davant de l’objectiu". Coneguda en un temps com Casa Solanes, família que n’havien estat propietaris, malgrat fou feta construir per Isidre Tarruella i Munné cap al 1890. No hi ha constància de l’arquitecte i/o mestre d’obres que va aixecar l’edifici , optimistes com som, pensem que com ara és la seu de l’Ajuntament, potser, potser, es podrà trobar en algun lloc aquesta dada, i fer-la pública.
No som experts en la matèria, però veiem semblances entre aquesta casa que des dels inicis dels anys setanta acull a la primera Autoritat Municipal de Pallejà, , i la dita casa de la Molinada.
La descripció tècnica ens diu : Té la façana a tramuntana, formada per un cos avançat amb terrassa sobre planta, envoltada d'una balustrada.
Enretirades d'aquest cos hi ha dues torres amb coronament troncopiramidal, que s'alcen sobre el pis, ornamentades amb frontons curvilinis, palmetes i garlandes classicitzants, de pedra, mentre que el paredat és de maons. Posteriorment l'edifici fou ampliat amb un altre cos adossat a migdia.
Els jardins – com a la Molinada - han estat convertits en parc públic.
No reiteraré la meca petició a l’Alcalde, perquè té pendent de contestar encara la nostra petició en relació a la casa de la Molinada.
En tot cas, si en teniu ocasió, expliqueu-li que tenir cura del patrimoni és , una més de les tasques que tenen encomanades les Administracions Públiques. Espanya no ho ha fet mai, i fins presumeix d’haver-lo quasi anorreat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario