SANTA MAGDALENA DE MAIÀ DE MONTCAL. LA GARROTXA

Xavier Burcet Darde, autor de la fotografia, que feia en ocasió de la seva estada al terme de Maià de Montcal, en referència a aquest – sens dubte - ‘petit tresor ‘ del patrimoni històric, ens la descriu amb encertades paraules ‘Santa Magdalena de Maia, enlairada, plantada al davant de la tramuntana’; efectivament l’esgleiola està ubicada al cim d'una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Deu del Mont.

És una construcció romànica del segle XII, amb una sola nau, de volta apuntat, i absis semicircular que fou sobrealçat posteriorment per tal de fortificar-lo. A la paret de tramuntana s'hi veu, avui tapiada, la porta que comunicava el temple amb les dependències del cenobi adjacent. El campanar, molt mal menat, és a la façana principal i hom encara pot veure les restes de l'espadanya de doble obertura. Finestral Al costat de ponent hi ha la façana principal. Aquí es troba la porta d'ingrés al temple, un arc de mig punt, extradossat per un rengle de llosetes, i un timpà fet de pedruscall. Al damunt hi ha una finestra formada per tres arcs en degradació i columnes i capitells esculpits que fan de suport a dues impostes florejades, damunt les quals descansa l'arc exterior que s'orna amb una forma dentada; l'arc d'entremig presenta unes semiesferes en relleu. Restes de l'antic cenobi Al costat de Santa Maria de Jonqueres i unida al mur nord de l'església hi ha la masia de Jonqueres, que guarda molts vestigis de l'antic priorat que durant molts anys va tenir el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, del bisbat d'Elna.

Aquesta església, coneguda com Santa Maria de Jonqueres, i/o Església de Santa Magdalena, és sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Maià, i fou l'església de l'antic priorat de Santa Maria de Jonquers.

El lloc surt esmentat per primera vegada en les confrontacions d'un alou que el comte bisbe Miró va cedir l'any 978 al monestir de Sant Pere de Besalú.

L'any 1027 es tornarà a esmentar "Joancarias". En el testament que deixà Bernat de Beluespe l'any 1229 abans de marxar a l'expedició de la conquesta de Mallorca, queda documentada per primera vegada l'església de "Sancte Marie de Jonchariis".

Per una escriptura del 1245, en virtut de la qual el bisbe de Girona Guillem de Cabanelles deixa a la dignitat episcopal tot el que per raó del castell de Dosquers posseïa en l'església de Santa Maria de Joanquiris, sabem que aquest priorat depenia del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, del bisbat d'Elna.

La visita pastoral realitzada l'any 1443 consigna que a més de l'altar major dedicat a la Mare de Déu, n'hi havia un altre construir en honor de Santa Magdalena envers la qual es decantaria la devoció del poble en extingir-se el priorat.

Entre el 1462 i el 1472, durant la guerra civil que enfrontà la Generalitat de Catalunya amb Joan II de Catalunya-Aragó, l'església va ser fortificada.