EL CRIST DE COTLLIURE

Rebia del Josep Antoni Uriz una bellíssima imatge d’un crist exposat als elements, el sol, el vent, la pluja,... i fins la salabror de la mediterrània ja que està prop del mar en terres de la Catalunya Nord - malvenuda pels Reis d’Espanya – i víctima des d’aleshores del centralisme francès, que poca cosa té a envejar als nostres genocides.

L’Antoni Jaquemot Ballarin, defensa la procedència del topònim COTLLIURE de la llengua dels ibers, COTLLIURE (Caucoiliberis: *kauko-ildi-ber) “Port de la ciutat independent”. Refugi entre muntanyes. Cauca>COCA.

Durant la guerra dels Segadors, la vila (bloquejada ja el 1614 per mar des de Cadaqués per l'armada francesa) fou assetjada per les forces del general Meylleraye (10 000 homes i artilleria) pel març del 1624: després d'un setge molt dur i de repetits atacs, les forces castellanes del marquès de Mortara, que havien sofert grans pèrdues, capitularen (13 d'abril).

Després del tractat dels Pirineus (1659) esdevingué centre de l'almirallat de Cotlliure.

Durant la guerra Gran fou ocupada per les forces del general Ricardos (1793), però després de catorze dies de setge fou recuperada per les forces republicanes del general Dugommier (maig del 1794.

El castell de Cotlliure, construït als segles XIII i XIV, ha desenvolupat tot els papers de l’auca, per acabar com a camp de càstig, on patiren una repressió brutal molts dels que s’havien pogut escapar dels horrors del feixisme. Segons un informe d’una comissió internacional pels drets humans, al camp de Cotlliure 347 presos van estar subjectes a un règim de terror per part d’uns oficials que dia rere dia els sotmeteren a tot tipus de vexacions i humiliacions. Amb aquest fet – silenciat des dels aparells de l’estat francès – la Nació Francesa, assolia els màxims cims de degradació i misèria moral; començava així l’eix franco-alemany, quina obra tràgica es projecta avui, entre altres, sobre els ciutadans de Grècia, Portugal i Espanya.

El Crist de Cotlliure, repeteix una vegada i altra, la seva pregaria a l’Altíssim; Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan !