Quan amb l’ajuda dels francs els van foragitar d’aquestes terres, algunes d’aquelles imatges van ser retrobades, i malgrat tenir tothom consciència del que explicàvem al paràgraf primer , això és va ‘vendre’ com un miracle.
S’explica de la de la Mare de Déu de Joncadella, que una pastora de bous - en aquella època el Cardener portava més aigua, i aquestes besties son ideals per treballar en terrenys enfangats - de Castellnou de Bages, va observar com cada dia a l'hora d'anar al bosc, un dels bous s'estava agenollat prop d’una cova que cobrien mates i joncs.
La curiositat mata al gat, i la reiteració en la conducta del bou, va fer que la pastora, apartés mates i joncs i descobrís que dins la cova hi havia la imatge de la Mare de Déu.
La noticia va córrer per tota la comarca, i ben aviat al costat de la cova on es va produir la troballa, es va aixecar una esglesiola per venerar el fet, quan ‘l’església oficial’ ho va tindre per convenient, al indret es va aixecar Santuari Marià.
Al marge de les llegendes, el topònim Joncadella data ja del segle XI com a "ionchatella"i en efecte, fa referència a un indret amb abundants plantes d'aquest tipus.
La importància d'aquest santuari marià té una clara relació amb la seva situació geogràfica, ben bé al centre del Pla de Bages, molt a prop de Manresa i molt ben comunicat (al costat de camí que anava de Manresa a Cardona); també certament per la ‘categoria’ que assolirà aquesta advocació ; fins al punt que de tots els santuaris marians de la comarca del Bages, aquest era considerat el més important i d'una categoria superior als altres i entre totes les Marededeú, la de Joncadella era considerada la patrona del Bages, i era aquí on es feien peregrinacions i cultes en les situacions més difícils.
Destaca especialment la tradició dels romiatges i peregrinacions realitzades en ocasions de sequeres i inclemències meteorològiques; moltes es troben documentades, com són les peregrinacions organitzades el 1438, el 1477, el 1502, el 1628 i algunes altres organitzades per entitats com la del 1877 i la del 1879 per l'Associació Reparadora de Pius IX.
Lligades al Santuari de Joncadella i a la Mare de Déu es troben diverses llegendes i tradicions com la dels Captius de Joncadella o la de la curació dels herniats. Una altra de les manifestacions festives que tenien lloc a principis de segle al santuari, segons Josep Basora, és la cantada que una entitat anomenada "Els guerrers escaldats" de Manresa feia un dia a la primavera. Al costat d'on actualment es troba la font del santuari hi havia un pilar amb una pica gran de pedra als peus on es ficava el cap d'aquesta entitat i dirigia una coral formada per la resta dels membres que cantava. Aquesta entitat ha estat identificada com una entitat manresana que durant els anys vint i trenta actuava a Manresa amb caràcter lúdic i festiu. Es conserva vigent la tradició dels Goigs de la Mare de Déu de Joncadella que són cantats el dia de Pasqua i el dia de la Mare de Déu d'Agost després de la missa.
Entre les virtuts que als goigs se li reconeixen a la Mare de Déu es troba la d'ajudar a les dones en el part i la de curar les criatures trencades, a més de la llegenda dels captius.
L’església estava tancada, no podia doncs accedir fins al cambril, des d’on presideix – segons m’expliquen - una imatge de la Mare de Déu de Joncadella del segle XVIII.
No hay comentarios:
Publicar un comentario