LES FONTS I EL RENTADOR DEL GORG A VIMBODI A LA CONCA DE BARBERÀ

L’enciclopèdia ens diu de a vila de Vimbodí que s’estén de forma allargassada, damunt un cingle pinyonenc, a 495 metres d'altitud; i continua al peu d'aquest cingle hi ha primer el Gorg i més avall el riu de Milans, que després pren el nom de Francolí.

Al final del carrer de la Font, deixem a la nostra dreta la Plaça de les Orenetes on hi ha el Cinema Foment – hi havia 1.010 persones en el padró d’hàbitats de 2011-; recollim aquest fet pel seu caràcter del tot excepcional.

En aquest singularíssim espai de les fonts del Gorg festa s’hi encabeixen més de 300 persones en ocasió de la dita ‘ festa jove’ , o en el tradicional sopar i bingo de Festa major.

El lloc d’una bellesa feréstec més que un GORG (ant. escrit també gorch o gorc). m.

|| 1. Clot pregon en el llit d'un riu o torrent, on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí (Ribagorça, Segarra, Val.), sia encalmant-s'hi (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. hoya, olla. Lo fons gorg aigua sus port me par, Jordi de Sant Jordi, ix. En Ambron ha un gran gorg d'aiga qui fa II partides, Treps Rom. 83. On posa el peu, se bada, per engolir-lo, un gorg.Atlàntida vi. Y l'aygua del gorch remou, Costa Trad. 145. Es Gorg Blau: estanyol d'aigües calmes i blaves, dins les muntanyes situades entre Sóller i Lluc (Mall.). El Gorg Negre: nom de dos gorgs situats en el Rosselló. a) fig. Era acabussat e enfangat en lo gorg o terbolina de vicis e de pecats, Oliver Exc. 27. Serà ple de son serena | el gorc blau dels teus dos ulls, Riber Sol ixent, 12.
|| 2. Bassiot, clot ple d'aigua en un camí o en un camp (Alaró, Esporles, Fornalutx); cast. charco. Fareu netejar souint lo gorch o vas hont se banyen, Agustí Secr. 161 vo.
|| 3. Font, dèu (eiv.); cast. manantial.

Em semblava una BALMA (o bauma). f.

|| 1. Cova no gaire fonda, formada per l'avançament d'una roca sobre un espai buit (Cat.); cast. gruta. Que donassen licencia que se'n pujàs a la balma per fer penitencia, Pere Pasqual, Obres, i, 20. Fugí en Italia, e per paor mès-se en vna balma qui era en vn munt, Eximenis, II Reg. xxiii. Stant lo sant varó dins la sua bauma, Hist. Garí, 4. Va troctar de cercar una bauma per aixoplugar-hi els paquets, Massó Croq. 52.

Em cridava l’atenció a la paret interior del rentador públic , un rètol amb una llegenda que sembla pensada com una exhortació ‘ urbi et orbe’ en la circumstància històrica que Catalunya viu.

El dia 22 de novembre de 2006 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la resolució del conseller que confirmava el canvi de nom del municipi pel de VIMBODÍ I POBLET.

Sou pregats de fer les vostres aportacions i/o rectificacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com