La Carmen
Toledo Cañadas, i el Tomàs irigaray Lopez, van
completant – sense pressa, ni pausa – les esglésies que romanen dempeus
a la Vall de Bianya. Rebia en aquesta
ocasió unes fotografies magnifiques de Santa Maria de Sacot, el topònim
presenta l’article salat – propi del català anterior al genocidi de 1714 – amb
la grafia aglutinada de sa cot (del llatí ĭpsa cote,
‘la pedra’. L’esglesiola és coneguda també, com Santa Maria de Llongarriu i la Mare de Deu
dels Àngels de Llongarriu.
La primera
notícia de l'església és de l'any 1066 quan, sota el nom de Santa Maria de la
Cod, apareix en un document publicat per Francesc Montsalvatje.
Apareix
novament en un document del 20 de gener de 1171, en que es concreta una
definició de domini feta pels cavallers Arnau de Palera, el seu germà guillem i
la seva mare Porquera, dels drets que Arnau, pare i marit d'ells, havia exercit
sobre les esglésies de Curçavell, Llorona, Llanars, Palera i Santa Maria de Sa
cot.
La visita pastoral més antiga de que es té
notícia va ser realitzada l'any 1329.
Els
terratrèmols del segle XV la van malmetre força, fent necessària una restauració
que va durar anys
Tenim a la
llinda el testimoni de que aquesta església tingué la categoria parroquial; "Aquesta Església . Columna. De Fe /
Infalible. Pel. Senyor. Pal·ladi Joncar / Rector. De Llongarriu. Aci Habitava.
/ ara. Pero. Ciutadà de Barcelona / any del Senyor 1672 / Per Mi Joan Aulon. Després
però a mitjan segle XVI, passà a ser
sufragània de Sant Andreu de Porreres.
Hi havia a
l’església, un benefici fundat per Jaume
de Llongarriu vers l'any 1791 o 1792, amb obligació de celebrar sis misses cada any.
La
descripció ens diu : Església romànica
del segle XII, d'una sola nau, absis carrat i campanar d'espadanya de dos ulls
damunt la porta d'accés. Va ser lleugerament modificada l'any 1672 per Pal·ladi
de Llongarriu, segons consta en la inscripció de la llinda de la porta.
Cèsar august
Torras encara hi va veure a l'altar major un retaule representant la mare de
Déu dels Àngels que, segons la família Llongarriu, va ser cremat l'any 1936.
L'any 1978
encara hi havia la ferramenta romànica de la porta principal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario