TORRE SALVANA, UNA DE LES ‘VERGONYES NACIONALS DE CATALUNYA’.

Casal fortificat en estat d'abandonament, l’afirmació per més que dissortadament certa es colpidora, aquest ‘ país de fantasia’ no pot mantenir el seu patrimoni històric en unes condicions mínimament dignes. Per plorar. !!!!!!

Llegim : Documentat el 992 com a Torre d'Eles i amb el nom actual el 1628. L'actual torre Salbana està documentada el 992 com a torre d'Eles, entre els termes del castell d'Emprunyà i del Llor. S'anomenà també Sacort que, segons el fogatjament de 1368, tenia 16 focs. El nom Salbana prové dels senyors que la posseïen a finals del segle XVI i principis del XVII, els Salbà. La baronessa de Rialb, senyora de Salbà, es casà amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll. Per llur filla, casada amb Galceràn de Pinós, la senyoria de la torre passà a Miquel d'alentorn i posteriorment a la seva descendència, anomenada Galceràn. El 1785 morí Esteve Galceràn, marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la torre Salbana, casat amb Mª Josefa Copons, marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, Sant Vicenç i Bellera. Heretà llur filla Maria Josefa, casada amb Josep Mª Sarriera i continuà en mans dels marquesos de la Manresana i de Santa Maria de Barberà. Al segle XVIII la quadra pertanyia a la parròquia de Sant Boi.

Casal neogòtic, amb torre de planta circular, possiblement del segle XI. Edifici construït a partir de la part baixa d'una torre alt medieval i d'una masia a dues vessants que pot datar del segle XVII. La façana és a un dels costats majors de l'antiga masia i aprofita l'antiga torre medieval,amb part d'època romànica i el coronament neomedieval, per donar-se un aire de castell. Aquesta façana, aprofitant la pedra mal escairada dels murs anteriors i algunes intercalacions de maó, fou refeta totalment amb criteris neogòtics. La pedra antiga s'arrebossà i s'imitaren carreus ben escairats. Les finestres i les portes es van remarcar amb decoracions goticitzants i es construí una nova torre amb merlets al costat oposat de l'antiga. La porta al recinte és ferrada, d'arc ogival i està flanquejada per dues torretes amb espitlleres.

Situada en un turonet en forma de promontori alçat i amb vistes a la plana del Llobregat, domina els conreus a banda i banda del riu. El 1716, i en temps dels Pinòs, fou confiscada per haver donat suport a la causa de la Generalitat, a favor de l'arxiduc. Les obres de reforma que es feren durant el segle XIX li han donat aquest aire de castell neomedieval amb torres de defensa i merlets, que no li escau en absolut.

El seu destí agrícola fa anys que s'ha perdut, així com l'habitabilitat del mas, del qual tan sols en resta en peu la primitiva torre circular i una part del cobert posterior.