El terme ‘omertà’, que apreníem de les pel•lícules americanes de gàngsters, deriva segons alguns de la paraula llatina humilitas (humilitat), que serà després adoptada als dialectes de la Itàlia meridional i modificada en umirtà. De la forma dialectal, derivarà en la forma actual, ‘omertà’
Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, Moianès/Vallès Oriental, 29 de desembre de 1942), publicava tot just l’1 setembre de 1942, al Mas Blanc :
ANIVERSARI
Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
0 Pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau –però no vull l'oblit - .
Raimon, Ramon Pelegero Sanchis ( Xàtiva 2 de desembre de 1940 ), farà de la seva cançó ‘ Jo vinc d’un silenci’ un autèntic himne.
A l’ombra del Castell d’Escornalbou, a la Vall que la riera de l’Argentera conforma com un petit paradís, també hi ha han fet estada els tres micos savis, i la llosa pesada de la omertà ha esdevingut companya indesitjada de la vida d’alguns dels seus nadius.
M’explicaven – amb llàgrimes als ulls – els fets tràgics que no acabaven en un riu de sang pel seny de la víctima, i que comportaven la marxa definitiva d’una família amb el tren del matí.
Els anys d’exercici del dret m’han fet entendre clarament la diferencia entre casualitat i causalitat, i la mort successiva de fins a tres cavalls, el primer estimbat, el segon ofegat i el tercer emmetzinat, la situo clarament en l’àmbit de la causalitat i la voluntat clara de causar el major perjudici econòmic al seu propietari.
Els botxins son morts, la víctima directa també; els descendents dels uns i l’altre no s’han arribat a conèixer mai.
Algú gastava molts diners en publicar ‘una visió particular’ que vol fer passar per ‘història’; hi han massa oblits – alguns de caire personal i familiar del ‘presumpte’ autor - , i entre d’altres aquest, que únicament Déu judicarà, perquè tots els terminis de les lleis humanes han prescrit.
Masses coincidències per pensar que no parla del meu projecte, el convido a l'exposició que inaugurem dimarts al Castell de Montjuïc. Allà estarem amb la família Benaiges, que sí que van coneíxer al mestre i fins ara no sabien on era.
ResponderEliminarhttp://desenterrant.blogspot.com.es/
I perdoni el que jo he vist a molts pobles no és humilitat és por, por a parlar, por a dir veritats, por a denunciar assassinats, a haver de lligar el morro.
Jo, no soc historiador, soc geògraf, no faig història, explico una història trista d'un país amb massa humilitat i ple de fosses. Tot això s'ha pagat amb uns cèntims que s'han tret via bons d'ajut i de col.lectes populars, és l'hora de que la gent recuperi les històries i que se les pagui.
http://www.verkami.com/projects/1385-el-retratista
Mercès
Sembla que em quedaré sense resposta,una pena....
Eliminar