De l’antiga església n’hi ha noticies d’ença del 1.047; l’any 1.176 consta ja com Parròquia, avui encara es conserven al costat esquerra de l’edifici vestigis de l’antic cementiri. L’any 1.492 passà a dependre de la Parròquia de Valldoreix, i esdevé fins al nostres dies una capella rural.
L’edifici fou objecte d’una profunda restauració en el període 1.733 -1.739, en la que es perderen sens dubte alguns dels trets romànics inicials.
La descripció tècnica ens diu : Ermita construïda sobre una capa de roca calcària. De planta rectangular i d'una sola nau. Hi ha els restes de l'obra primitiva que serveixen d'entrada i de base a la torre campanar que s'alça per sobre de la façana. La nau és reforçada a l'exterior per tres contraforts a cada costat. A la façana sud s'hi ha obert dues finestres. A l'interior s'hi conserva el retaule de Sant Sebastià del 1562 i una pica baptismal.
Juntament amb Santa Maria, el lloc és centre de devoció de Sant Mamet, quina denominació acabarà imposant-se. El lloc és avui un polígon industrial, i l’esglesiola - eclipsada com totes per l’edifici gegantí del Monestir de Sant Cugat - , té com habituals companys cavalls, i/o com en aquesta ocasió gossos que s’esbraven corrent pel seu voltant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario