CAN TRIES. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

Veníem de visitar el Cementiri i l’església gòtica de Sant Andreu, el Josep Olivé Escarrè i l’Antonio Mora Vergés, em desviava per arribar-nos fins aquesta masia de forma quadrangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a quatre vessants. Hi ha un portal adovellat, format de quinze peces de grans dimensions. Les llindes interiors són de pedra granítica; les finestres de fora també són de pedra i per dins tenen festejadors. Degut al desnivell del terreny, la casa és un pis més baixa per la part posterior. En una cantonada a la part alta de la façana hi ha un petit matacà circular.

La Maria Pilar Caimel Sáez, llavanerenca d’adopció, situa l’origen d'aquesta casa al segle XVI.

La família Tries està documentada a Sant Andreu de Llavaneres ja al 1552. Barthomeu Tries va ésser batlle de Llavaneres l'any 1573. Hi ha diferents documents de transaccions comercials datats el 1552, 1576, 1578 i 1611, en pergamí, i del 1624 al 1854 en paper.

A meitats del segle XIX la casa passa a mans de Francesc Andreu d'Albà.

L’any 1920, els seus hereus en venen una part a Joaquim de Riba i Sanz, doctor en medicina i ortopèdia, director de l’Hospital de Sant Joan de Deu de Barcelona, i gran impulsor de l’Hospital Marítim Antituberculós de Sant Salvador.

Ens explicava una veïna, de les modernes cases que compateixen el carrer dedicat al Princep de les lletres catalanes, Salvador Espriú i Castelló. (Santa Coloma de Farners, 10 de julio de 1913 - Barcelona, 22 de febrero de 1985), que a les nits hi ha llum, i que els caps de setmana, hi ha força activitat.