L’any 1911 el Josep Salvany Blanch retratava aquest edifici de dos cossos: un d'horitzontal i una torre vertical construïda sobre l'arc de mig punt (antiga portalada de les muralles) a partir d'una volta d'aresta amb clau on veiem l'escut dels Nin. El primer pis compren un balcó amb porta balconera, pilastres adossades, capitells, fris amb representacions d'animals, i a sobre un mig relleu amb el símbol de Crist, amb més volutes i altres elements. El segon pis té una porta balconera amb ampit i trencaaigües. També hi ha una golfa amb tres finestres i una teulada arquitravada. El cos horitzontal ocupa també part del Carrer Major, allà es troba l'entrada. En aquesta façana principal ressalten uns balcons col•locats posteriorment ja que són adossats sobre algunes de les mènsules de l'antic arc de la portalada, que avui presenta una llinda,... Cal fer especial esment de les meravelloses finestres gòtiques de la part superior de la casa, les quals són compostes per arcs de carpanell, i dels dibuixos molt erosionats que hi ha a la façana que dóna al pont de França.
Jo ho retratava des de l’interior del carrer Major, VENERIUS/VENERIELLUS/VENDRELLO/VENDRELL ha crescut força, superava de poc les 5.000 ànimes a començaments del segle XX, i tancava l’any 2013 amb 36.747 habitants.
Han passat entre ambdós imatges més de 100 anys, i el portal continua dempeus, i quasi en el mateix estat; com la ‘
lucecita del Pardo’ que continua il•luminant el present paorós del REINO DE ESPAÑA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario