CASA CEBRIÀ CAMPRUBÍ NADAL. CORNELLA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la casa que l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) , aixecava sobre pilars per protegir-la de les freqüents inundacions que patia l’indret al trobar-se al nivell quasi de la llera del riu, per encàrrec de Cebrià Camprubí Nadal (1889-1972), que va estar un dels principals obtentors de roses de Catalunya. Aquest roserista, amb projecció internacional, va començar la seva producció l’any 1921 amb conreus a Cornellà, Gavà i Sant Feliu. L’any 1927, s’instal•là a Sant Joan Despí des d’on va dirigir el seu negoci. Cebrià Camprubí inicià una tradició familiar que van seguir el seus fills, Carles, Josep i Cebrià, i que arriba fins els nostres dies.

Catalunya assolirà els 2.791.292 habitants, coincidint amb el cant dels cigne del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) , a l’imaginari col•lectiu de l’època el Llobregat jussà havia de ser ‘ el jardí de l’edèn’ ; Cornella tenia aleshores un cens de 7.031 persones, i tancava l’any 2013 amb 86.687 habitants, un creixement del 1.232,93 %; a 1 de gener de 2013 vivien a Catalunya 7.553.650 persones, un discret 270,61 %, la concentració de la població principalment a les comarques del Barcelonès i del Llobregat jussà, comportaria la transformació d’aquell ‘jardí’ en el ‘jardí del infern’.

La descripció ens diu ; casa formada per tres cossos cúbics juxtaposats a diferents alçades de manera gradual. Les cobertes són de teula romana formant teulades a quatre vessants, exceptuant el sostre pla de la terrassa del primer pis.
L'estil és propi de la seva cronologia, cercant els volums rectilinis i quadrangulars contrastats en dimensions, dins un noucentisme no exempt d'historicismes, com el neomedievalisme, tot imitant els volums d'un castell medieval, adossant una torre semicilíndrica a la torre quadrangular més alta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com