VOLTA EL MÓN I TORNA AL VENDRELL

Pau Casals, o , Pau Carles Salvador Casals i Defilló ( Vendrell , 29 desembre de 1876 - Sant Joan de Puerto Rico , 22 octubre de 1973 ). No va ser en vida profeta a la seva terra.

La derrota de la causa republicana a la mal dita guerra civil espanyola [ els feixistes s’alçaven en armes contra el GOBIERNO LEGITIMO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA ] , a la qual s'havia adherit, el va obligar a exiliar-se.

Coincidint la restauració de l’Arcàngel de l’església de Sant Salvador del Vendrell (1958) , amb la celebració del dia del vendrellés ausente que recordava als vendrellencs, sobretot, a Pau Casals, el periodista Julian Antonio Ramírez, va mostrar el seu desig de visitar abans de marxar la que havia estat la casa pairal del compositor. Un desig que, segons ell explica, va desagradar molt a l’ aleshores alcalde Jaime Bofill Queraltó ja que, pel que sembla, havia estat justament ell l’assaltant de la casa pairal, amb motiu de l’entrada de les tropes franquistes, i qui havia destrossat a trets la làpida que commemorava el naixement de Pau Casals. Un home que havia fet tot el possible per bandejar d’aquelles celebracions la figura del vendrellenc més il•lustre, Pau Casals, el germà del qual, Lluís, encara residia en aquella casa malgrat estar, com explica el periodista, absolutament atemorit per les amenaces dels veïns simpatitzants del nou règim.
http://lafura.cat/dossier/al-vendrell-festa-major

El 24 octubre de 1971 rep la Medalla de la Pau en un homenatge a la seu de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, Casals va pronunciar un discurs en anglès i català, convertint-se en la primera persona que utilitzava la llengua catalana a l'Assemblea General de les Nacions Unides.
https://www.youtube.com/watch?v=AKlkO3Tt3Kw

La seva mort a Sant Joan de Puerto Rico , el 22 octubre de 1973, quan encara estava viu el sàtrapa, l’obligarà a romandre exiliat fins l'any 1979, quan aparentment estaven garantides les llibertats democràtiques al nostre país, les restes mortals de Casals van ser traslladades al Vendrell.

l’any 1978, havien tornat les despulles mortals del Cardenal, Arquebisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943). Preparades per a fer el viatge des del mateix dia del seu traspàs.
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221

Un i altre – i tots els exiliats que tornaven, vius i/o morts - tenen clar que aquesta ‘democraciola’, no mereixia el sacrifici de tantes persones.