L'any 1663 s'acordà la construcció d'un nou temple parroquial, l 'obra va començar per l'aixecament del campanar , i es va anar desenvolupant ens diferents etapes constructives seguint el projecte de Fra Josep de la Concepció (1626-1690 ) , membre de la província catalana de l'ordre de carmelites descalços i un dels arquitectes més qualificats que hi hagué a Catalunya en el segle XVII. La seva obra, molt nombrosa i variada, tant en el camp de l'arquitectura religiosa com en el de la civil destaca entre les millors de l’època barroca.
El campanar barroc està separat de l'església, i quan s’havia de donar inici a la construcció del temple la Guerra de Successió ajornà l'obra que no començà fins l’any 1734.
L’any 1771 es va beneir, essent bisbe de Barcelona Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706 - 1781), quan encara no era acabada.
L’any 1790 es reprengué la construcció i s'enderrocà l'antic temple, les obres es van interrompre en varies ocasions i l’any 1831 es tornà a beneir, essent bisbe de Barcelona, Pau de Sitjar i Ruata, un cop acabades les naus.
La façana principal la projectà Josep Oriol Bernadet (1811-1860), té quatre columnes d’ordre monumental que sostenen un frontó amb un entaulament llis. Al mig hi ha la presència de l’escultura d’Antoni Abat obra de Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919).
La sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, i l’adhesió del clergat, va comportar alhora que la destrucció d’una part important del Patrimoni Històric, la mort d’alguns eclesiàstics i catòlics, com ja havia advertit l’ arquebisbe de Tarragona i Cardenal , Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que fou l’única veu discrepant, i que havia de sentir ‘ la iglesia quiere mártires ‘ des de les files de la que serà coneguda ja com IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que entronitzarà com un semidéu al sàtrapa, passejant-lo sota pal•li , i legitimarà tota mena d’abusos i excessos.
La Parròquia de sant Antoni Abad va sofrir greus destrosses, la reconstrucció es va perllongar fins l’any 1977, amb la intervenció a la façana de la plaça de les Neus, on cal destacar-ne les vidrieres modernistes de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949), que també va dissenyar el Sagrari de la parròquia.
L'àngel que coronava el campanar fins l’any 1936 era una peça de 2,7 metres realitzada en coure per Joan Pau Coca, calderer que va seguir el model original de l'escultor Miquel Llavina (Documentat entre el 1660 i el 1703).
L’any 1996, l'àngel fou reconstruït de nou, i en aquesta ocasió l'obra ha estat de l'escultor vilanoví Fidel Claramunt Lacueva (1929 - 2010).
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario