Pel que fa al topònim, clarament derivat de l’arbre i/o arbust anomenat boix, als Països Catalans s'hi fan només el boix comú (Buxus sempervirens) i el boix baleàric (Buxus balearica) que són les úniques espècies del gènere que aguanten les glaçades. Es troben a la muntanya submediterrània, on prefereix els terrenys calcaris, entre 100 i 1.600 d'altitud.
El boix és una fusta molt particular, en el seu moment fou anomenada "el marfil de la fusta" això es degut a la seva falta de porus. Una fusta amb porus no té cap avantatge, el porus permet que les diferents matèries (aigua, menjars, brutícia, etc..) que tenen contacte amb la fusta penetrin a l'interior d'aquesta i provoquin un deteriorament més ràpid ennegrint la fusta i facilitant la trencada de la mateixa. La fusta amb porus és més antihigiènica.
El boix en no tenir porus res d'això l'afecta. El boix és una fusta molt resistent i duradora, ja que la brutícia i diferents materials que poden tenir contacte amb ella no poden penetrar a l'interior. També això la converteix en la fusta més higiènica de totes i permet que pugui ser rentada fins i tot en el rentavaixelles, sense por que es faci malbé.
El boix absoluta independència de la freqüència en que el fem servir, no ennegreix, més aviat tot el contrari, agafa una tonalitat més groguenca i agradable.
El tacte del boix és suau i fi.
Els articles treballats amb fusta de boix, tampoc tenen necessitat de cap mena d'acabat químic gràcies a les seves propietats naturals, i fa que sigui la millor de totes les fustes per la fabricació d'utensilis de cuina.
La descripció tècnica relativa a l’església romànica de Sant Pere del Castell de Boixadors, en explica que possiblement fou construït almenys en dues etapes, la primera cap a la meitat del segle XI, i la segona cap a la fi del XIII, quan es va ampliar cap a llevant, la qual cosa comportà la desaparició de la capçalera original.
Segurament cap al segle XVII, es va sobrealçar la nau primitiva, trobava dades de l’any 1717 , en que consten 135 habitants, el resultat és un temple d'una sola nau, de notables proporcions, amb una planta que no és recta, ja que l'ampliació es va fer amb un marcat biaix, i dues capelles laterals per banda. La porta és situada a la part antiga. És de mig punt i està guarnida amb dues filades de petits carreus entre els quals n'hi ha una altra en forma de puntes de diamant. Damunt la porta hi ha un tram amb decoració llombarda. Al mur nord hi ha una altra porta, ara tapiada, que deuria comunicar amb el castell. A la façana de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada i un ample campanar d'espadanya, de dos ulls.
Seguim l’evolució demogràfica les darreries f del segle XVII l'edifici patia una evident deterioració, cosa que va provocar – amb els ‘diners d’Amèrica’ que a les acaballes del segle XVIII s'hi fessin reformes.
Al segle XIX , es va construir, entre el mas de les Bassetes i cal Gironella, la ‘nova’ església, això va comportar que les funcions parroquials, passaven del Castell a la terra plana.
Els 171 habitants amb que es tancava l’any 2013, en un terme de 22,02 km², tenen a la seva disposició una munió d’esglésies, ermites i capelles.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario