PAISATGE BUCÒLIC. LES PESQUERES DE L’ESTANY DE BANYOLES

L’Anna Mora Nogué retratava de forma màgica la riba oriental de l'estany, entre el poble de Banyoles i el llac on es troben les pesqueres ; per ‘urbanitzar’ aquesta zona, entre mitjan segle XIX i començaments del segle XX es van projectar i fer una xarxa de passeigs arbrats, propis dels enjardinaments vuitcentistes francesos, que van connectar la població amb el balneari i aquest amb l'estany. També a l'entorn de la riba es va traçar un passeig de circumval•lació en el sector més proper a la vila, damunt de l'antic dic de contenció, entre el passeig Dalmau i la Draga. Aquest passeig havia d'envoltar tot el llac, però mai fou acabat.

La facilitat d'accés a l'estany afavorida pels nous passeigs va fer que les pesqueres, que en origen eren simples plataformes de fusta, esdevinguessin instal•lacions recreatives per als estiuejants i/o la burgesia local. La major part foren construïdes entre la segona meitat del segle XIX i el començament del segle XX.

Es tracta de construccions de petites dimensions, fonamentades amb estaques dins de l'aigua, que es comuniquen per una passera amb la vora, on es tanquen amb un portal amb reixa. Tenen una sola planta, generalment rectangular, i una sola estança amb un embarcador. La seva estètica va d'una gran simplicitat a un elaborat programa ornamental, que s'estén del neoclassicisme a l'eclecticisme i a diferents historicismes.

L'any 1931, l'Ajuntament de Banyoles va prohibir construir-ne de noves, disposició que s'ha respectat fins ara. Els passeigs i les pesqueres tenen un entorn de protecció que comprèn el parc de la Draga i tot un sector paral•lel als passeigs pel costat de llevant.

Originàriament aquests petits espais servien la funció pràctica de permetre-hi pescar, posteriorment - poderoso caballero es Don dinero - van evolucionar augmentant de superfície per tal que s’hi pogués guardar una barca, signe alhora de riquesa i classe social, amb la popularització de la pràctica esportiva , i l’auge de la burgesia banyolina, algunes d’aquestes formes arquitectòniques elementals van ampliar-se encara més per tal de guardar-hi una o dues barques, poder banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com