Lloret de Mar necessita més d’una visita, el seu Cementiri Monumental ja demana una passejada tranqui-la per poder gaudir d’algunes obres magnifiques; només com exemple, en la construcció del panteó Costa i Macià van participar quatre especialistes en les seves respectives matèries: la part arquitectònica va recaure en Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) ; l'escultura a Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933); la serralleria Manuel Ballarín y Lancuentra (Aragón ? , 1863 - Biescas (Huesca), 23 de septiembre de 1915) i finalment els mosaics en Lluís Bru i Salelles (Ondara, Alacant, 1868 - Barcelona, 1952).
La descripció tècnica ens diu ; panteó-capella: d'una sola nau de planta rectangular i amb coberta a dues aigues de vessants a laterals aixecada sobre fines columnes que constrasten amb les dimensions del sistema de contraforts utilitzat en forma de tres graons superposats, i que permeten l'obertura d'arcs de mig punt. Aquests es troben un a la façana principal i dos del mateix caràcter als laterals. A la zona posterior es repeteix l'arc de mig punt, però aquest cop serà un arc cec, donada la necessitat de tancar amb un mur la façana posterior. El templet no descansa directament sobre el terra, sinó que està lleument sobreelevat gràcies a dos graons superposats. Les columnes que sostenen els arcs són d'aparença fràgil. Aixi descansen sobre un petit basament, el fust és llis i no acanalat amb un diàmetre petit i estan coronades amb uns capitells de tall vegetal, d'on arranquen els arcs. Uns arcs regulars de mig punt els quals presenten una relació equitativa entre la llum (amplada) i la sageta (alçada). L'accés a l'interior del panteó està restingit gràcies a la tanca que impedeix el pas. Es tracta d'una tanca metàl•lica clarament afiliada a la tradició del ferro forjat català, com així ho evidencia el sistema típic d'enllaç d'espirals que formen la trama del reixat, rematat en la part superior amb una filera de figuracions de caràcter floral que alternen amb petites creus, marcant un ritme generalitzat. En quant a la coberta hem de dir que l'arrencada d'aquesta està anunciada per les atractives gàrgoles ubicades en els quatre punts cardinals del rectangle. Es tracta de gàrgoles afiliades al regne marí i de naturalesa complexa i híbrida fins al punt que costa esbrinar a quina espècia pertanyen, ja que al marge del peix la resta són éssers bastant desconeguts. Remarcar que les quatre gàrgoles ubicades en els quatre punts cardinals són de pedra, però entremig trobem dues gàrgoles metàl•liques alades, que remeten a dos dracs respectivament. A part de les gàrgoles cal destacar dos elements més de la coberta: per una banda, el relleu amb dos àngels psicopomps sostenint una ànima que veiem al frontó de la façana principal. El relleu tot i estar bastant deteriorat, està bastant ben aconseguit com així ho evidencien els drapejats de les vestimentes i les expressions dels rostres. Mentre que per l'altra, el coronament a base de dues creus complementades amb flors i grans espirals. En segon lloc, pel que fa als acabats interiors cal destacar diversos elements importants: des del gran sarcòfag ubicat en el centre del templet ornat amb petits escuts en la tapa del qual es pot llegir la següent inscripció "AQUÍ : ESPERAN : LA : RESSURRECCIÓ : LAS : CENDRES : DE : DOMINGO : COSTA : Y : PARÉS : DE : SU : ESPOSA : GRACIA : MACIÀ : Y : SON : FILL : DOMINGO : FOREN : AQUÍ : SEPULTATS : L' ANY : MCMIII:"; passant pel petit altar, encastat en el que seria la façana posterior, sobre el qual s'eleva una fastuosa creu en relleu integrada en el mosaic i profusament ornada amb flors i tijes carnoses i fins arribar a la magnífica clau de volta, on apareixen una sèrie de calaveres amb indumentària medievalitzant, dues d'elles coronades. Menció a part mereix el treball dels mosaics aplicat en el que seria la zona de la coberta. El fons floral i vegetal exhuberant permet el disseny del símbol de la creu en cadascuna de les cares del panteó. Creu que sembla fondre's amb el seu entorn, on es juga amb el tema floral i sobre la qual apareixen emmarcats per formes tetralobulades complexes, ja que s'hi superposa també el quadrat, diversos escuts que contenen els símbols de la victòria o el triomf sobre la mort. A la zona inferior s'hi dibuixen quatre filacteris, un a cadascuna de les cares del a volta amb textos extrets del Requiem. En elles es fa referència al dia del Judici Final i als conseqüents desitjos d'alliberament de la mort eterna, contraposada a la llum perpètua que ha de néixer de la mediació mitjançant el sacrifici de la Creu: "REQUIEM AETERNAM DONA EIS DOMINE ET LUX PERPETUA LUCEAT EIS // DIES ILLA DIES IRAE CALAMITATIS ET MISERIAE // LIBERA ME DOMINE DE MORTE AETERNA IN DIE ILLA TREMENDA // PER MISERICORDIUM DEI REQUIESCANT IN PACE".
El Cementiri de Lloret de Mar és una més de les ‘atraccions’ turístiques d’aquesta població, i això tant per l’amplitud d’horaris, com pel fet que des del Consistori local no s’han imposat restriccions als visitants.
hi han grans maravelles en aquest cementiri
ResponderEliminar