L'església tenia un notable sagrari de fusta daurada que es conserva al Museu Diocesà de Lleida, Sant Vicenç d'Adons pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'Edat Mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça.
Malgrat que està documentada des d'època romànica, l'actual temple no conserva res del primitiu edifici medieval.
Pascual Madoz inclou en el seu Diccionario geográfico... del 1845[2] un article sobre Adons y Abella de Adons. Hi diu que és una localitat dividida en dues caseries, distant una de l'altra un quart d'hora, i separades per un profund barranc. A l'est, hi ha la caseria d'Adons, amb 16 cases, i a l'oest, sobre una roca, el d'Abella d'Adons, amb tan sols 5 cases. Tots els edificis, més que cases, són miserables chozas (barraques) d'una sola planta. Els dos nuclis estan ben ventilats, i els seus habitants no pateixen malalties particulars. A l'oest, arrecerant les dues poblacions s'alça una serra molt alta. Cada nucli té la seva església: Adons, la de sant Vicenç, és la parroquial, i Abella d'Adons té la sufragània, dedicada a santa Eulàlia. En el terme hi ha una ermita dedicada a sant Roc. Una font d'aigua abundant en proporciona als dos nuclis. Més a l'est d'Adons hi ha, encara, dues cases anomenades la Beguda d'Adons.
El terreny és pedregós, ple de roques i penya-segats, amb poca terra, i de mala qualitat. Se'n conrea tan sols una quinzena part, que dóna 3 a 1 per llavor. El sistema és de rompuda de bosc, per abandonat els conreus al cap d'alguns anys. Només es llauren sempre les més properes als pobles, i els horts de regadiu, que es reguen amb el sobrant de les fonts. Tenien molt de bosc, però l'accidentat del terreny el feia molt difícil d'explotar. S'hi produïa sègol, blat, ordi, patates, llegums, i hi havia ovelles, cabres i poc bestiar boví.
Que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és cosa sabuda, tant com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals. Ens calen més persones com la Gemma Capdevila Ribes per evitar-ho fins on sigui possible.
Joan Coromines i Vigneaux ( Barcelona , 21 març de 1905 - Pineda de Mar , Barcelona , gener 2 de 1997 ), defensa pel topònim Adons una procedència iberica que donaria el significat ‘ l’espai del port’ que faria també referència als plans de LLevata.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com coneixercatalunyagmail.com
La Ribagorça sobirana és una de les
comarques amb menor població de Catalunya. A continuació, es detallen els
aspectes clau sobre la seva demografia i la situació de la llengua catalana al
territori segons les dades recents de l'Idescat.
Població total: 4.051 habitants (dades oficials per al 2025).
Densitat: 9,5 hab/km² (una de les densitats més baixes de Catalunya reflectint
el seu caràcter pirinenc).
Superfície 427 km². El Pallars jussà té 1.343,1 km²
Estructura territorial: La població es concentra en tres municipis únics:
El Pont de Suert (capital comarcal): 2.425 habitants.
La Vall de Boí: 1.129 habitants .
Vilaller: 497 habitants
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario