El santuari depenia de l'arxiprest de Gessa, els capellans administradors s'hi destinaven per torn entre els de Tredòs, Gessa, Salardú, Unha i Bagergue, i l'arxiu parroquial era vinculat al Tredòs, en els llibres del qual consten l'hostaler de Montgarri o bé un matrimoni d'hostes de Montgarri.
Al segle XVIII era considerat el santuari principal de la Val, amb residència perament de dos vicaris.
Al segle XIX , però, ja només hi havia residència temporal.
La descripció tècnica ens explica que el santuari de Montgarri està situat a l'extrem NE de la Vall, vora la Noguera Pallaresa, està format per l'església construïda el segle XVI, i diverses edificacions corresponents a l'antic hospital, la rectoria i la casa de l'administrador del santuari. Es situa a la dreta de la Noguera Pallaresa ( 1652 metres d'alt) i en una important cruïlla de camins: port de Beret que enllaça amb les valls de Pallars Sobirà pel sector d'Isil, i sota els ponts que enllacen amb Arièja.
La fundació del santuari sembla que remunta a principis del segle XII.
Amb el temps vora el santuari s'hi bastiren edificis amb una missió d'hospital de muntanya, que equivalia a refugi de transeünts i de gent necessitada.
Entre els segles XVI i XVII el comú de Gessa amb els diners de la venda del terme bastí l'església, la rectoria adjunta ( o casa dels vicaris), la vivenda dels arrendataris, un hospital o edifici d'apartaments per allotjament dels viatges (" en els grans concursos") i una basta granja amb els corrals per albergar els bestiars propietat del Santuari, tots els edificis es disposaven entorn d'una plaça quadrangular, de manera que formaven un conjunt compacte, accessible per un portal que donava directament a la palanca sobre la Noguera Pallaresa.
Avui d'aquelles construccions, a part del santuari, pràcticament només roman en peu l'alberg, una casa de considerables dimensions, de dues plantes amb esvelta teulada que ha recuperat un cos adossat per la banda de ponent.
A la façana del Santuari hi ha sengles fileres d'obertures amb batents de fusta,llevat de les centrals, porta i balcó, que són de fàbrica. Dins del santuari i trobem una pica baptismal per immersió esculpida sobre un bloc de pedra de granit i de forma prismàtica.
El rebuidat interior fa uns 42 centímetres de fondària; presenta elements decoratius a la cara frontal que consisteixen en una sèrie d'hemisferes distribuïdes arbitràriament per la superfície. Seguint el mateix frontal hi ha esculpida una creu llatina d'on sobresurt la figura d'un tors humà.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario