SANT GERVÀS DE L’ESPLUGA DE SERRA. TREMP. PALLARS JUSSÀ, CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes és alhora que una enamorada de les terres del Pallars, una excel•lent col•laboradora voluntària del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), així que responen a la crida del Francesc Arrachea en relació a l’ermita de Sant Gervàs de l’antic terme d’Espluga de Serra, integrat avui dins el terme de Tremp ( el més gran de Catalunya ), ens posàvem a cercar informació ;

A principis del segle XVIII apareixen censats a Espluga de Serra 242 habitants. Durant aquell segle es produeix una davallada, ja que el 1787 s'arriba als 201. Després ve una forta remuntada, que fa que el 1860 el terme assoleixi els 807 (màxim històric).

Així, en el cens del 1857[3] Espluga de Serra apareix amb 776 habitants i 108 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Alquerías, 6 habitants i 3 cèdules; Aulás, 18 i 4; Castarné de las Ollas, 54 i 10; Castellet, 62 i 12; Espluga de Serra, 543 i 58; Llastarre, 15 i 3; Masos de Tamúrcia, 34 i 8; San Gervásio, 2 i 1, i Torre de Tamúrcia, 42 i 9.

A continuació ve la progressiva davallada, en la qual encara som: vers 1900, el terme d'Espluga de Serra té 153 edificis amb 362 habitants de fet i 416 de dret, el 1940, 376, el 1950, 301, el 1960, 246, i el 1981, 71. En el moment actual sembla que hi hagi hagut una lleugera recuperació, atès que el 2006 eren 88 els inscrits en els pobles de l'antic terme d'Espluga de Serra.

Hi havia hagut escola municipal, però actualment només en queda l'edifici.

L’estètica de l’edifici ens fa pensar en una obra del segle XVIII i/o XIX, que mantenia – encara - una certa activitat religiosa el 6-VIII-1978, com es desprèn d’una fotografia de l’interior conservada al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions als e.mails coneixercatalunya@gmail.com , i arxiugavin@maristes.cat

Joan Giner publicava una fotografia de la campana de Sant Gervàs, en la fotografia de Francesc Arrachea que donava peu a fer l’article no s’adverteix ja el suport del campanar.

L’any 1667 podria ser el moment en que s’aixeca aquest edifici que té les característiques de les esglésies ‘trentines’ , llevat del campanar – quan el tenia – podia haver tingut qualsevol altra destinació, la ‘forma’ es sacrifica en benefici de la ‘ funció’ , més esglésies, ermites, capelles i/o oratoris encara que no siguin tant ‘bonics’.

De la font de Sant Gervàs brollava segons la fama ‘ aigua miraculosa’.